L'APARELL CIRCULATORI
00 |
00 Sim md san-g 1:01 min
(videobio2011)
00) Simulacion medica de la sangre.avi (Mut) Viatge a l'interior d'un vas sanguini |
||||||||||
|
|
||||||||||
01 |
01 L san-G 4:19 min
(videobio2011)
01) La sangre.avi (De Euyintub). Expliacio general sobre la sang. -El plasma. - Els glbuls blancs i vermells i les plaquetes |
||||||||||
|
|
||||||||||
02** |
02 sa co Na Ge 2:38 min (videobio2011)02) sang cor National geog.mp4 -(De National Geographic) Bona animaci per ordinador del
viatges de les cl.lules sangunies. -Cl.lules en una gota de sang. -Imatges reals de glbuls blancs actuant contra els
germens. |
||||||||||
|
|
||||||||||
03*** |
03 Circ san-g 1:08 min
(videobio2011)
03) Circulacion sanguinea.avi (En angls) Seguim els glbuls vermells per l'interior
dels vasos. Veiem com canvien de color. Com donen oxigen. - Veiem tamb el sistema circulatori pel cos |
||||||||||
|
|
||||||||||
04*** |
04 Circ sys 2:58 min (videobio2011)04) Circulatory system.avi OKOK (En angls) Bona animaci i molt clara sobre el
sistema de circulaci sangunia pel cor i pel cos. - Imatges ben clares de les vies venoses i arterials |
||||||||||
|
|
||||||||||
05** |
05 r circ sys 2:01 min (videobio2011)05) rap circulatory system.avi (En angls) Entretingut i didctic rap sobre el sistema
circulatori. |
||||||||||
|
|
||||||||||
06** |
06 Ap cir 9:56 min (videobio2011)06) Aparato circulatorio.avi (De Euyintub). Explicaci general i mplia del cor i la
circulaci sangunia. - Imatges reals de l'interior del cor. - Venes i artries. - Artries i venes coronries. |
||||||||||
|
|
||||||||||
07*** |
07 E co 5:57 min
(videobio2011)
07) El corazon.avi - OKOK Molt bona explicaci i animaci de la circulaci
dins del cor. - Hi trobem imatges amb raigs X. - Bona animaci per l'interior de les vlvules. |
||||||||||
|
|
||||||||||
|
08 El corazn 0:24 min
(19toledo87)
08) El corazon.mp4 - Animacin realista de el
funcionamiento del corazn como bomba |
||||||||||
|
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
Serie: Dentro del cuerpo humano –
Inside the human body (Nat. Geo)
ordenador 04. Mundo Hostil-18min.divx - ordenador 02. how you survive. 11 minExcellents animacions ordinador de l'interior de gots sanguinis. Tamb estmac i intest. |
||||||||||
|
|
|
Sstma inmun-lnfcts Daylimotion- videofaro
Sistema inmunitario-linfocitos 0:24 minhttp://www.dailymotion.com/video/x16sbsy_sstma-inmun-lnfcts_webcam Sistema inmunitario-linfocitos.divx - Video del Cosmocaixa Madrid sobre los diferentes tipos de linfocitos (Son los leucocitos de menor tamao) globulos blancos |
|||
|
|
Links |
Proyecto
biosfera. Ministeri de Educacin. APARATOS CIRCULATORIO Y EXCRETORhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/aparato_circulatorio/index.htm
|
Proyecto Ed@d . Ministeri de Educacin. Nutricin II: Aparatos circulatorio y excretorhttp://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/index_3quincena9.htm |
Human
Body – National geographic - http://science.nationalgeographic.com/science/health-and-human-body/human-body/ |
Veure 1.5 La sangre.: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/index_3quincena9.htm |
La sang s un lquid de color vermell que circula pels vasos sanguinis.
Funci de la sang:
1) Transporta a les cllules els nutrients i l'oxigen que necessiten per viure
2) Recull el dixid de carboni i altres residus produts en les reaccions qumiques cellulars, que han de ser expulsats del cos.
La
sang est formada pel plasma i les cllules sangunies. - El plasma sanguini s un lquid groguenc que transporta nutrients, hormones, enzims i productes de rebuig de les cllules. - Les cllules sangunies sn: els glbuls vermells, els glbuls blancs i les plaquetes |
|
Les cllules sangunies es formen a la medulla ssia vermella
Les cllules sangunies son:
Els glbuls vermells, hematies o eritrcits. Sn les cllules ms abundants. Contenen hemoglobina, una protena complexa que t ferro en la seva composici. L'hemoglobina s'uneix a l'oxigen als pulmons i el transporta, a travs del corrent sanguini, fins als capillars, on s alliberat i arriba a totes les cllules. |
Els glbuls blancs o leuccits. Ens defensen dels agents infecciosos, com ara bacteris, virus i parsits diversos, que penetren per la pell o pels orificis naturals del cos. |
Les plaquetes o trombcits. Sn fragments de citoplasma que procedeixen de cllules de la medulla ssia vermella. Intervenen en la coagulaci de la sang. |
|
.
|
<- IMATGE: Els diferents tipus de cllules sangunies. Hi ha cinc tipus de glbuls blancs o leuccits. Els ms importants sn: – Neutrfils i moncits. Destrueixen els grmens invasors. – Limfcits. Fabriquen anticossos per impedir la propagaci dels microorganismes. Tamb intervenen en l'eliminaci de cllules alterades o canceroses. El nostre cos cont 5 litres de sang. El 55% correspon al plasma i el 45% a les cllules sangunies.
|
- Tenim aproximadament 5 litres de sang.
- Al nostre cos tenim uns 25 bilions de glbuls vermells.
- Cada segon es destrueixen i es tornen a formar 2 milions de glbuls vermells.
- En una gota de sang hi ha:
5 milions de glbuls vermells.
400.000 glbuls blancs
250.000 plaquetes
- La sang circula pel cos a 0,5 m/s ( mig metre per segon)
- El cor podria omplir en un dia un dipsit de 10.000 litres
- Al nostre cos tenim uns 100.000 km de vasos sanguinis. Suficients per donar la volta al mn dues vegades
- Hi ha ms venes que artries. Les venes
contene el 65% de la sang del nostre cos.
1.2. Els vasos sanguinis
Veure 1.1 Organizacin del aparato circulatorio: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/index_3quincena9.htm |
Els vasos sanguinis formen una xarxa de canals que distribueixen la sang per tot el cos.
Hi ha tres tipus de vasos sanguinis, Artries, venes i capillars
Artries. Envien la sang des del cor a tots els rgans. La paret s molt elstica i resisteix i mant la pressi de la sang.
Venes. Porten la sang des dels rgans fins al cor. La paret s menys resistent que la de les artries i la sang hi circula amb pressi baixa. Tenen vlvules que impedeixen el retrocs de la sang.
Capillars. La paret est formada noms per una capa d'endoteli ( un teixit molt prim). A travs dels capillars es porta a terme l'intercanvi de substncies entre la sang i les cllules.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/aparato_circulatorio/img/Unidad5pres.gif http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/aparato_circulatorio/contenidos7.htm |
Les artries es ramifiquen i arriben a tots els rgans del cos, cada cop es fan ms estretes i aleshores s'anomenen arterioles quan es fan d'un tamany microscpic s'anomenen capillars.
La sang als capillars t pressi elevada, per aix el plasma, ric en nutrients i oxigen, es filtra per les seves parets i es mescla amb el lquid que banya les cllules, anomenat lquid intersticial.
D'aquesta manera, les cllules reben les substncies que necessiten per viure. Una part del lquid intersticial, amb residus com el dixid de carboni i altres substncies de rebuig, torna als capillars i passa a les vnules, (venes petites) que s'uneixen i formen venes, que porten la sang al cor.
La limfa. El sistema
limftic. |
El lquid intersticial que no torna als capillars sanguinis penetra en els capillars limftics i s'anomena limfa. El sistema limftic es un sistema circulatori encarregat de transportar la limfa, que es forma a partir del plasma intersticial que envolta les cllules. Est format per: Els capillars limftics: recullen el plasma intersticial. Els vasos limftics: s per on circula la limfa. Desemboquen al sistema circulatori. Els ganglis limftics: shi filtren i eliminen substncies estranyes i microorganismes, i shi formen alguns leuccits. La limfa tamb transporta els lpids absorbits a l'intest prim i cont limfcits, que participen en el sistema de defensa de l'organisme. Al final del recorregut, la limfa ingressa al corrent sanguini. |
|
El cor i la circulaci sangunia
El cor s un rgan musculs buit, lleugerament cnic, situat a la cavitat torcica, entre els dos pulmons.
Est envoltat per una membrana doble anomenada pericardi.
Les parets estan formades per mscul cardac, o miocardi, que fa possible que el cor es contregui i es relaxi rtmicament.
El cor est dividit en dues meitats, la dreta i l'esquerra que estan separades per una paret longitudinal de dalt a baix. La part dreta i l'esquerra del cor no estan comunicades.
Cada meitat t dues cavitats: una aurcula i un ventricle. Aix tenim l'aurcula dreta i el ventricle dret i l'aurcula esquerra i el ventricle esquerra
La vlvula tricspide deixa passar la sang de l'aurcula dreta al ventricle dret i impedeix el moviment en sentit contrari.
La vlvula mitral deixa passar la sang de l'aurcula esquerra al ventricle esquerra i impedeix el moviment en sentit contrari.
Al comenament de l'artria pulmonar es troba la vlvula pulmonar que impedeix el retrocs de la sang al ventricle.
Al comenament de l'artria aorta es troba la vlvula artica que tamb impedeix el retrocs de la sang al ventricle.
|
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/aparato_circulatorio/contenidos4.htm |
Veure vdeo: |
04) Circulatory system.avi |
1.2 El corazn. El ltido del corazn. Animacin. http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/index_3quincena9.htm |
El mscul cardac, o miocardi es contreu i es relaxa rtmicament.
Quan es contreu s'anomena sstole.
Quan es relaxa
s'anomena distole.
Veure animaci d'un cicle cardac: http://cienciasnaturales.es/BOMBEO.swf |
Un
cicle cardac comprn:
La distole ventricular (relaxaci del mscul cardac) ; durant aquesta fase la sang venosa va omplint les aurcules i els ventricles de manera passiva.
En aquesta etapa, les vlvules (mitral i tricspide) estan obertes i les vlvules pulmonar i artica estan tancades.
La sstole auricular ventricular (contracci del mscul cardac) envia sang addicional als ventricles. Quan la sang ja ha passat, es tanquen les vlvules mitral i tricspide.
La sstole ventricular provoca l'obertura de les vlvules artica i pulmonar i impulsa la sang cap a les artries.
Els ventricles es relaxen, es tanquen les vlvules artica i pulmonar, s'obren la mitral i la tricspide
, i la sang entra a les aurcules i als ventricles. s el comenament d'un nou cicle cardac.
1. diàstole auricular |
||||
|
|
|
|
|
2. sstole auricular |
||||
|
|
|
|
|
3. diàstole ventricular |
||||
|
|
|
|
|
4. sstole ventricular |
||||
|
|
|
|
|
|
|
|
I torna la distole auricular...
|
|
Veure vdeos: |
04) Circulatory system.avi |
08) El corazon.mp4 |
En reps, la sang recorre el circuit en un minut, i en situacions de gran activitat, el recorre fins a sis vegades per minut.
La sang, impulsada pel cor en cada sstole (contracci) es enviada a les artries. Tamb circula pels capillars i les venes. L'elasticitat de les artries aorta i pulmonar permet que el flux discontinu produt pel cor es transformi en un flux continu.
Les artries constitueixen sempre vies de sortida de la sang des del cor, mentre que les venes sn sempre vies d'entrada cap al cor.
Circulaci
menor i circulaci major
Veure 1.4 La circulacin de la sangre: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena9/index_3quincena9.htm |
La circulaci s doble perqu la sang es desplaa per tot el cos a travs de dos circuits connectats en srie: el circuit pulmonar i el circuit sistmic.
Circulaci menor o pulmonar. S'estableix entre el cor i els pulmons. La seva funci s fer l'intercanvi dels gasos respiratoris, entra oxigen a la sang i s'expulsa el dixid de carboni. Comena amb la contracci del ventricle dret, que envia sang venosa a l'artria pulmonar. Aquesta es divideix en dues branques una capa al pulm dret i l'altra cap al pulm esquerra. Aquestes artries amb sang pobre en oxigen penetren als pulmons i es ramifiquen fins arribar al tamany de capillars, a travs dels quals es fa l'intercanvi dels gasos respiratoris (oxigen i dixid de carboni) als alvols pulmonars. La sang oxigenada que ve dels pulmons torna per les venes pulmonars fins a l'aurcula esquerra, que es troba relaxada. |
|
Circulaci major o sistmica. Es fa entre el cor i la resta del cos.
La seva funci s transportar l'oxigen i els nutrients a tots els teixits i retirar el dixid de carboni i els residus produts per les cllules. Comena amb la contracci del ventricle esquerre, que impulsa la sang oxigenada, procedent de la circulaci pulmonar, a l'artria aorta. Com que ha de vncer molta resistncia, el ventricle esquerre t la paret ms gruixuda que la del ventricle dret. La sang es distribueix, a travs d'artries i arterioles, fins als diversos rgans, on es fa l'intercanvi de substncies als capillars. Porta a les cllules els nutrients i l'oxigen que necessiten per viure i recull el dixid de carboni i altres residus. Els capillars de tornada cap al cor es transformen en vnules (venes petites) es fan ms grans, ara ja les anomenem venes, que porten finalement la sang de tornada cap al cor. Aquesta sang, desoxigenada i carregada de dixid de carboni, entra per les venes caves (vena cava superior i vena cava inferior) a l'aurcula dreta del cor. |
ECV. Enfermedades
cardiovasculares. OMS Organitzaci Mundial de la Salut. http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs317/es/index.html Las
ECV enfermedades cardiovasculares son la principal causa de muerte en todo el
mundo. Cada ao mueren ms personas por ECV que por cualquier otra causa. Se calcula que en 2004
murieron por esta causa 17,3 millones de personas, lo cual representa un 30%
de todas las muertes registradas en el mundo; 7,3 millones de esas muertes se
debieron a la cardiopata coronaria, y 6,2 millones a los AVC. Las muertes por ECV afectan
por igual a ambos sexos, y ms del 80% se producen en pases de ingresos
bajos y medios. Se calcula que en 2030
morirn cerca de 23,6 millones de personas por ECV, sobre todo por
cardiopatas y AVC, y se prev que sigan siendo la principal causa de muerte. |
Les malalties principals que afecten l'aparell circulatori sn les segents:
Hipertensi arterial. s un augment de
la pressi que fa la sang sobre la paret de les artries. Si es mant durant molt de temps, produeix una sobrecrrega del cor i dels vasos sanguinis que deteriora els ronyons i afavoreix l'arteriosclerosi. Per evitar la hipertensi cal portar una vida ms relaxada; suprimir els estimulants, com ara el tabac i el caf; prendre una alimentaci equilibrada i sense sal; tenir un pes adequat ; i fer exercici fsic regularment. Quan aquestes mesures no sn suficients, cal seguir un tractament farmacolgic. L'anomenada hipertensi essencial o primria t origen desconegut; si la causa s coneguda, com, per exemple, una malaltia dels ronyons, s'anomena hipertensi secundria. |
Infart de miocardi. S'origina per
l'obstrucci de les artries coronries, que sn les que proporcionen
l'oxigen i els nutrients al mscul cardac (miocardi). Quan l'obstrucci de l'artria s parcial, es produeix un dolor conegut com a angina de pit. La zona afectada per l'angina de pit es pot restablir. Si l'obstrucci de l'artria s total, es produeix un infart de miocardi. En aquest cas es destrueix una part del mscul cardac. Si l'rea afectada s molt gran, es produeix la mort. Un atac al cor no s resultat de l'atzar, sin que t les seves causes, a les quals, sovint, no se'ls para l'atenci suficient. Per aix, i com en qualsevol altre assumpte relacionat amb la salut, cal estar previnguts per evitar o, almenys, minimitzar els seus possibles efectes. Entre els factors de risc que poden ocasionar l'obstrucci de les artries coronries, destaquen la hipertensi, els nivells alts de colesterol a la sang, el tabac, l'obesitat i el sedentarisme. |
Apoplexia o accident
cerebrovascular (ACV). Es produeix per una interrupci de l'aportament
de sang a una part del cervell. Aquesta interrupci pot ser deguda a l'obstrucci d'un vas sanguini per un cogul o per la ruptura d'una artria, que produeix un vessament de sang i la consegent invasi del teixit cerebral. Els smptomes de l'apoplexia depenen de la zona del cervell afectada. Pot afectar la mobilitat, la visi o la parla, per quan l'rea afectada s molt gran es produeix la mort. |
Varices. Sn venes inflamades, a causa de la fallada de les vlvules de les venes dels membres inferiors (les cames) que haurien de facilitar el retorn de la sang venosa al cor. Les varices es poden originar per un augment de pressi a l'abdomen, com passa durant l'embars, o quan s'est molta estona dempeus. De vegades, per solucionar el problema, es requereix intervenci quirrgica. |
Emblia pulmonar. s l'obturaci d'una branca de l'artria pulmonar, que bomba la sang des del ventricle dret fins al pulm. Una emblia s produda per un cogul (mbol), que acostuma a procedir de les venes de les cames. La gravetat de la malaltia depn del calibre del vas obstrut. L'anomenat sndrome de la classe turista s una emblia produda per la inactivitat que imposen les dimensions redudes que tenen els seients als avions. |
Aneurisma. s una dilataci,
en forma de bossa, localitzada en una paret arterial. Els casos ms greus es produeixen quan l'aneurisma afecta una artria cerebral o l'aorta. La ruptura de l'aneurisma pot portar a la mort. |
Trastorns de la coagulaci. En la coagulaci interv una complicada cascada de reaccions –en la qual participen una desena de factors– que produeix una xarxa de protenes, o cogul, on queden retingudes cllules sangunies i plasma. L'alteraci dels factors de coagulaci causa diverses malalties, com ara l'hemoflia –la transmeten les dones i es manifesta en els homes– o la malaltia de von Willebrand, que s el trastorn hereditari de la coagulaci ms habitual en tots dos sexes. |
Qu puedo hacer para evitar
un infarto de miocardio o un accidente vascular cerebral? (OMS)
http://www.who.int/features/qa/27/es/index.html
Aquest
text est incls tamb en les fotocpies de dossier de l'aparell circulatori.
http://www.aula2005.com/html/cn3eso/09circulatorio/09circulatori.htm
La sang est
formada per plasma i cllules sangunies.
-El plasma
s un lquid groguenc, est format bsicament per aigua i per determinades
substncies disoltes (sals minerals, glucosa, lpids i protenes).
- Hi ha
tres tipus de cllules sangunies:
1) els glbuls
vermells, que contenen hemoglobina per transportar loxigen des dels
pulmons cap a les cllules;
2) els glbuls
blancs, que ens defensen dels agents infecciosos,
3) les plaquetes,
que faciliten la coagulaci de la sang.
Altres
noms:
- Glbuls
vermells: eritrcits o hematies
- Glbuls
blancs o leuccits ( existeixen 5 tipus)
- Plaquetes
o trombcits
Veure animaci d'un cicle cardac: http://cienciasnaturales.es/BOMBEO.swf |